No n’acabo d’estar del tot d’acord. Al meu entendre Benítez era -i possiblement, tot i haver perdut part important del seu cos tècnic, encara és- un gran entrenador, però no un entés en preparació física. De fet, el seu referent en quan a rendiment era precissament un dels integrants de l’equip tècnic que va decidir marxar: Aiestaran.

Si ell ho digués potser li donaria més credibilitat, però per mi les paraules de Benítez no són més que una excusa a una mitja-campanya plena de despropòsits. Potser, si la intensitat en l’entrenament hagués seguit sent la mateixa en un hipotètic quart any de Mourinho a l’Inter, les lesions s’haguessin evitat.

Per últim, recordar que les preparacions d’un equip de futbol són anuals; segueixen un pla anual, amb les seves fases de recuperació i càrrega. Per tant, quan comença el següent cicle tornes a començar, de zero. Més que Guardiola (que té com a preparador físic a Seirulo, un dels primers que va aplicar el “mètode Mourinho”)ningú ha exprimit més als seus jugadors, i, després de 3 anys, segueixen rendint i corrent com cabrons (Guardiola dixit)

A més, què creus que passarà quan marxi Guardiola? Segurament el desert. El mateix que es va trobar Benítez.

P.D. Celebro el teu antisandrinisme. Ja fa un temps que he decidit sumar-me al teu club. Tenim un president que no ens el mereixem…

Rafa Benítez va dir en el seu dia que els mètodes d’entrenament de Mourinho estan enfocats a exprémer als jugadors durant aproximadament 2-3 temporades, període després del qual els jugadors paguen la deficient preparació física. Això podem veure-ho tant a les darreres temporades al Chelsea com a la temporada d’aquest any de l’Inter (que ha estat plagada de lesions). No he aconseguit trobar una web a internet on sortissin les declaracions, així que parlo de memòria.

Per altra banda, i posats a tirar merda, a les memòries de Makelelé, que es van publicar l’any passat, es fa referència a que els jugadors, després de 3 temporades de conviure amb the special one, acaben farts d’ell, sobretot pel fet de que malgrat ser ells qui es deixen la pell al camp, tots els èxits són acaparats per l’entrenador.

Aquestes dues opionions, jugador i entrenador, encaixen amb els períodes que mourinho dedica als clubs, dels que, molt al nostre pesar, sempre marxa amb les butxaques plenes de títols.

Apa, Força Barça!

Crec que després del partit d’ahir, se li ha de reconèixer que, a més d’adaptar-se al joc del rival, amb la repetició de partits, aconsegueix atacar/detectar els punts més febles. Ahir ho vam patir. Espero que en Guardiola sigui capaç de reaccionar i també trobar sol·lucions, que al meu parer passen sobretot per incrementar la mobilitat i els canvis de posició.

Hem quedo amb una frase: “Cuando un estúpido tiene éxito se vuelve más estúpido, nunca inteligente”. (Wegner dixit).

Y las tarjetas!! deberiamos poder jugar con 13 jugadores, asi no hay manera.