gambeteando / fintant

Recordo èpoques de penúries. Recordo moments d’una mediocritat espantosa. Sí, ho recordo. Sí, recordo a Rivaldo salvant al Barça de quedar-se per primera vegada fora d’una copa d’Europa, amb tres gols magistrals davant el València. Sí, magistrals. Agustín Castellote cridava allò de “chilena colosal” i la gent saltava al camp a celebrar-ho, però aquells gols, aquells gols que només un jugador com Rivaldo podia marcar, no aconseguien amagar tanta mediocritat. Un equip capitanejat per un home que no corria perquè era de covards avorria fins i tot al públic més fidel del camp nou. Ens hi van fer fora. Ens van matar d’avorriment. Era tan lamentable la situació del club que ni Hèctor Cúper ens volia entrenar. Que curiós… Hèctor Cúper. On està ara?
Recordo abandonar el meu seient de soci a la mitja part, cap cot i mirada perduda recorrent els passadissos interns del camp nou en busca de la boca de sortida. Recordant la grandesa del club. Recordant el Dream Team i recordant a Van Gaal. Sí, a Van Gaal. Com n’estàvem de malament. Ara, en canvi, no goso marxar fins que l’últim jugador ha abandonat el camp, camí dels vestuaris, un cop les mans m’han cremat prou d’aplaudir tanta grandesa. Ni parlar-ne de perdre’s un partit.
Ara, quan el Barça no juga se’l troba a faltar, abans potser no sabies ni quan era el proper cop. Ara quan arriba el Nadal sento que em falta alguna cosa. Amb temps per tot, amb temps per la família, la parella, els amics, l’esport, els concerts o la lectura em falta el Barça. Ara somio en tenir un calendari a l’estil Premier League, on les vacances de Nadal no són més que un seguit de partits de lliga, un darrera l’altre.
Ara ens toca gaudir, gaudir d’aquest Barça irrepetible. Arribaran anys durs, segur. I tardarem temps a tornar a veure alguna cosa semblant. Però mentrestant, no ens podem perdonar perdre’ns un sol minut d’aquest equip, d’aquest futbol. Algú deia l’altre dia: i això, com ho explicarem als nostres néts? Com els hi explicarem com jugava el Barça de Guardiola? No els hi explicarem, no ho podran entendre… Els hi sonarà a antic, com quan algú ens parla de Kubala. Els que hi sóm, gaudi-m’ho.